Sim, sou burro, mas moreno

O Público decidiu aderir ao Plano Nacional de Leitura. E oferece aos leitores do online um poema por semana. Meritória iniciativa. Desta vez, um poema fabuloso e de um lirismo apoteótico da autoria de Salvador Espriu. Aqui fica para partilha. Alguém que me traduza, por favor, não percebi pevas.

Assaig de Càntic en le Temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.